La carretera de Privat d'en Bas a Ciuret i Vidrà (GI-543):

Si la collada de Bracons et va agradar, el tram que continua cap a Ciuret i Vidrà et sorprendrà. És una carretera més estreta, més tècnica i amb un paisatge que canvia de la fageda de la Garrotxa al bosc de pins i roures de l'Alt Ter. No és una carretera per anar ràpid: és una carretera per gaudir-la, revolt a revolt, amb la concentració posada a l'asfalt i als marges de la calçada. Per als que busquen un tram amb caràcter, aquest en té a cabassos.

1. El tram complet: de Privat d'en Bas a Vidrà

a) Sortida de Privat d'en Bas (Garrotxa)

Privat d'en Bas és un nucli de la Vall d'en Bas, just on la GI-543 deixa enrere la plana i comença a enfilar-se de nou. Si véns de la collada de Bracons, has fet una baixada ràpida fins a la Vall; ara la carretera torna a pujar, però amb un caràcter ben diferent. Els primers revolts són oberts i et deixen veure el paisatge de la Vall d'en Bas, amb els camps de conreu i les masies escampades.

b) Pujada cap a Ciuret (Vidrà, Osona)

A partir del quilòmetre 3, la carretera es fa més estreta i els revolts es tanquen. El traçat deixa de ser fluid i comença a exigir atenció: revolts en espiral, canvis de pendent sobtats i una calçada que, en alguns punts, no arriba als 6 metres d'amplada. L'asfalt està generalment en bon estat, però amb alguns trams desgastats per l'acció del gel hivernal.

Ciuret (o Siuret) és un poble disseminat del municipi de Vidrà, a la capçalera del riu Ges. No hi ha centre urbà com a tal: només un conjunt de masos i l'església de Santa Llúcia, construïda vers el 1754. És un lloc que et fa sentir que has arribat a un racó de món, allunyat de tot. Si atures la moto, el silenci és absolut, trencat només pel vent entre els arbres.

c) De Ciuret a Vidrà: el cor de l'Alt Ter

Des de Ciuret, la carretera continua pujant suaument cap a Vidrà, el cap de municipi. El paisatge canvia definitivament: la fageda de la Garrotxa queda enrere i entrem al bosc de pins, roures i alzines del Collsacabra. La carretera és aquí més regular, amb revolts de radi mitjà que permeten mantenir un ritme constant, però sempre amb la precaució que exigeix una via estreta amb marges de pedra i, en alguns trams, absència de voral.

Vidrà és un municipi d'Osona situat al centre de l'Alt Ter. Administrativament pertany a la província de Girona, tot i que fins al 1989 formava part del Ripollès. És un poble petit, amb pocs habitants, però amb una ubicació estratègica: des d'aquí pots continuar cap a Ripoll per la C-26, baixar cap a Olot per la mateixa GI-543, o enfilar-te cap a les Guilleries i Sau.

2. El territori: Collsacabra, Alt Ter i Guilleries

a) Collsacabra: la comarca natural que uneix tot

El Collsacabra (o Cabrerès) és una comarca natural de 142 km² situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, i a l'est amb la vall d'en Bas i Les Planes d'Hostoles. El nom prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès.

Aquest tram de carretera travessa el Collsacabra de sud a nord, unint dues zones ben diferenciades: la Vall d'en Bas (més oberta, de clima atlàntic) i l'Alt Ter (més tancat, de clima de muntanya). El canvi de paisatge és evident en pocs quilòmetres.

b) Santa Magdalena de Cambrils: el cim que vigila

Al sud del terme de Vidrà, dominant la zona, hi ha l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils, situada a 1.547 m d'alçada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena. És una talaia de primer ordre, amb vistes que abasten des de la plana de Vic fins al Pirineu. L'ermita, d'estil romànic, té constància des del 1326 i forma part de la Llista dels 100 cims de la FEEC.

Des de la carretera no s'arriba directament a l'ermita, però en dies clars es pot veure el seu perfil des de diversos punts del tram. És un recordatori que, en aquesta zona, la muntanya sempre està present.

c) Les Guilleries: el límit oriental

El massís de les Guilleries forma la serralada Transversal, al nord-est de Catalunya. El seu punt més alt és Sant Miquel de Solterra (1.204 m). El riu Ter travessa el massís, amb els embassaments de Sau i Susqueda. Des de Vidrà, la carretera de la C-26 et porta directament cap a aquest territori, que és una altra zona excel·lent per a moters amants dels revolts i els paisatges de muntanya.

3. Terreny i asfalt: què et trobaràs

a) Estat de la calçada

L'asfalt de la GI-543 entre Privat d'en Bas i Vidrà està en estat acceptable, però amb més desgast que el tram de la collada de Bracons. Hi ha trams amb petites esquerdes, alguna reparació de trossos i, sobretot a la zona de Ciuret, l'asfalt pot estar més relliscós per l'ombra permanent dels arbres. La calçada és estreta: en alguns revolts no hi ha espai perquè dos cotxes grans es creuin còmodament.

b) Revolts i traçat

Els revolts són de radi mitjà i curt, amb alguns trams d'espiral que pugen o baixen decididament. El traçat no és fluid: alterna revolts tancats amb trams rectes curts que et fan canviar constantment de ritme. És una carretera que premia la tècnica de pilotatge i la capacitat de llegir la trajectòria, no la velocitat punta.

c) Perills i precaucions

- Calçada estreta: en alguns revolts, la carretera no arriba als 6 metres. Redueix la velocitat i estigues preparat per cedir el pas.

- Marges de pedra: en molts trams hi ha murs de pedra seca al marge de la carretera. Un error de trajectòria pot tenir conseqüències greus.

- Gel i humitat: a l'hivern i a la primavera, els trams ombrívols poden tenir gel o humitat relliscosa.

- Fauna: cabirols, senglars i guilles són habituals en aquesta zona, especialment a primera hora del matí i al capvespre.

- Ciclistes: menys freqüents que a la collada de Bracons, però encara presents els caps de setmana.

4. Dades tècniques del tram

Tram: Privat-Ciuret-Vidrà (EW)

Distància: 22,5 km

Reviradesa (IRP): 88% — EXTREMA

Revolts: 103 en total (≈ 4,6 revolts/km)

Forquilles (paelles ≥170°): 14

Sinuositat: 2,45× la distància en línia recta

Reviradesa molt alta: traçat amb molts revolts seguits, tram tècnic · sinuositat 2,45 (2,45× la distància en línia recta)

Perfil i dades de la ruta

1. Distància total del tram: aproximadament 12 km (Privat d'en Bas - Vidrà)

2. Desnivell acumulat: 400 m de pujada (des de Privat d'en Bas, ~500 m, fins a Vidrà, ~900 m)

3. Altitud màxima: ~900 m (Vidrà)

4. Altitud mínima: ~500 m (Privat d'en Bas)

5. Tipus de via: carretera comarcal (GI-543), asfaltada, dos carrils, estreta

6. Temps estimat en moto: 20-30 minuts sense aturades

7. Dificultat: mitjana (revolts tècnics, calçada estreta, marges de pedra)

8. Època recomanada: primavera, estiu i tardor. A l'hivern pot haver-hi gel als trams ombrívols.

9. Poblacions de pas: Privat d'en Bas, Ciuret, Vidrà

10. Connexions: a Vidrà es connecta amb la C-26 (cap a Ripoll i Sant Hilari Sacalm) i continua la GI-543 cap a Olot

EL LABERINT ASFÀLTIC DEL CIURET
El tram del Ciuret és una d'aquelles rutes que Separ els motivats dels simples passejants, un autèntic desafiament de goma i asfalt on la reviradesa percebuda arriba al 85%, fregant uns nivells que només es poden qualificar d'extrems. Al llarg dels seus 26,3 quilòmetres, el pilot s'enfronta a un total de 102 revolts repartits amb una malèvola precisió. Això ens deixa una densitat de gairebé 3,9 revolts per quilòmetre, un ritme trepidant on la moto amb prou feines té temps de refer-se entre traçada i traçada. La sinuositat de la via, amb un impressionant ràtio de 2,85 respecte a la línia recta, confirma que el traçat és un autèntic riu de serpentines sense fi.
Aquesta geometria tortuosa amaga trampes mortals per a l'incaute, especialment a causa de les seves 10 forquilles. Aquests revolts de ferradura, amb un angle tancat que iguala o supera els 170 graus, castiguen qualsevol error de traçada i obliguen a fer servir tot el cos i l'habilitat sobre la sella. La concentració ha de ser absoluta, ja que la carretera no perdona i la successió de revolts exigeix una lectura perfecta del paisatge per no quedar-se llarg a l'entrada de cap paella.
Per tot plegat, el Ciuret és una carretera exclusiva per a moters avançats i experts. Si t'hi endinses, fes-ho amb la mentalitat clara que el marge d'error és nul: vigila les marxes entrants a les forquilles, respecta l'asfalt i recorda que aquí l'únic que importa és gaudir del domini absolut de la física sobre dues rodes.

5. Quan anar-hi i quan evitar-ho

a) Millors horaris i dies

- Matins de diumenge: el tram està buit de trànsit i la llum del matí entra entre els arbres creant un joc d'ombres molt agradable.

- Tardes de dissabte: més tranquil·les que la collada de Bracons, però amb alguns ciclistes.

- Tardor: el bosc de roures i alzines es converteix en un espectacle de colors ocres i vermells.

b) Quan evitar-ho

- Dies de pluja intensa: la calçada estreta i els marges de pedra fan que sigui perillosa amb humitat.

- Dies de boira espessa: la visibilitat es redueix molt i els revolts tancats es fan impracticables.

- Hivern amb gel: els trams ombrívols poden tenir plaques de gel que no es veuen fins que és massa tard.

6. Punts d'interès i aturades recomanades

a) Església de Santa Llúcia de Ciuret

Construïda vers el 1754, és l'únic edifici religiós del nucli disseminat de Ciuret. No és una obra monumental, però té l'encant de les esglésies de muntanya: petita, de pedra, integrada al paisatge. Si atures la moto, val la pena fer-hi una ullada.

b) Santa Margarida de Cabagés

Una església romànica de Vidrà inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. No està directament a la carretera, però és a prop si vols fer una petita desviació.

c) Vidrà

El poble és petit però té el necessari per a una parada: un bar, una font i un espai per estirar les cames. Des d'aquí pots decidir si continuar cap a Ripoll per la C-26 (un altre tram de revolts excel·lent) o tornar cap a Olot.

d) Santa Magdalena de Cambrils (excursió)

Si vols fer una caminada, l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils (1.547 m) és una excursió exigent però gratificant. Les vistes des del cim són de les millors d'Osona. Des de Vidrà, cal fer una pujada de 2-3 hores.

7. Bones pràctiques per als usuaris de motos.cat

- Aquest tram és ideal per practicar la tècnica de revolts tancats en calçada estreta. No és una carretera per anar ràpid: és una carretera per anar bé. Concentra't en la trajectòria, la posició al carril i la lectura de la carretera.

- Si fas la ruta en grup, mantingueu una distància de seguretat generosa. Els revolts tancats i la calçada estreta fan que qualsevol error del davant et pugui afectar directament.

- Uneix aquest tram amb la collada de Bracons per fer una volta circular: Sant Pere de Torelló - Collada de Bracons - Vall d'en Bas - Privat d'en Bas - Ciuret - Vidrà - C-26 cap a Sant Hilari - tornada per la C-25 o la C-17. Són unes 3-4 hores de ruta amb parades.

- Porta aigua i alguna cosa per menjar: entre la Vall d'en Bas i Vidrà no hi ha serveis. El primer bar és a Vidrà.

Has fet mai aquest tram de la GI-543? Coneixies Ciuret i el Collsacabra? Explica'ns-ho als comentaris i comparteix la teva experiència amb la comunitat de motos.cat.

💭 Discussió del fòrum (0)

Per discussions generals i planificació

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.

Tornar als Fòrums

La carretera de Privat d'en Bas a Ciuret i Vidrà (GI-543): revolts entre la Vall d'en Bas i l'Alt Ter

💭 Discussió del fòrum (0)

Articles relacionats

BV-5128 Arenys de Munt a Calella: muntanya pura per la Serralada Litoral

BV-5106 Coll de Sant Bartomeu: de La Roca del Valles a Argentona

BP-5002 Vallromanes: d'Alella a Vilanova del Vallès per la Conreria

MotoBot