El massís de les Cadiretes

Redacció
Redacció
0 comentaris 3098 visualitzacions
Compartir:

El massís de les Cadiretes
El massís de les Cadiretes, també conegut com Ardenya–Cadiretes, és un dels espais naturals més ben conservats de la Costa Brava sud i un referent paisatgístic de les comarques gironines.

Situació i característiques generals
El massís se situa a la franja litoral entre la plana de la Selva i el Mediterrani, fent de mur natural entre l’interior i la costa. S’estén per uns 8.500 hectàrees repartides entre la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, i des del 2004 forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya.
Els principals municipis vinculats al massís són Tossa de Mar, Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Lloret de Mar, Vidreres i Caldes de Malavella, tot i que Tossa n’és el nucli més emblemàtic pel que fa a la façana marítima.

Relleu i geologia
Es tracta d’un conjunt de muntanyes granítiques, amb turons relativament modestos però molt abruptes cap al mar, que generen penya-segats i petites cales de gran bellesa. El punt més elevat és el Puig de (ses) Cadiretes, amb uns 519 metres d’altitud, que corona la serra i ofereix panoràmiques àmplies sobre la Costa Brava i la plana interior.
El substrat granític afavoreix la presència de grans blocs i roques arrodonides que dominen el paisatge, i alhora condiciona la xarxa de torrents mediterranis que solquen el massís en petites valls i depressions. Aquesta combinació de roca nua, carenes suaus i fondalades ombrívoles genera un mosaic de microambients molt variat.
Atenció moter! Pots trobar-te sauló a l'asfalt i alguna esllavissada de pedres, sobretot després de pluges. Vigila molt si baixes, sentit N-S, als revolts de dretes cecs.   
 
Vegetació i fauna
Les Cadiretes són conegudes per la vegetació molt densa i compacta, dominada per sureres, però també amb alzines, pins i boscos de ribera als fons de vall, bastant semblant a Les Guilleries.. La vegetació mediterrània hi conviu amb espècies d’afinitats eurosiberianes i atlàntiques, cosa que dóna al massís un interès botànic especial com a refugi d’espècies poc habituals a la resta del litoral català.
Aquesta densitat forestal, sumada al relleu abrupte i la baixa urbanització de bona part de l’espai, proporciona refugi a una fauna diversa, amb presència d’ocells forestals, petits mamífers i rèptils característics dels boscos mediterranis humits.

Patrimoni històric i cultural
El massís de les Cadiretes conserva un ric patrimoni megalític, amb dòlmens, menhirs i paradòlmens escampats per la carena i els turons. Al voltant del Puig de Cadiretes, diverses rutes permeten descobrir aquests testimonis prehistòrics, que s’afegeixen a ermites, masos i ruïnes que expliquen l’ús tradicional d’aquestes muntanyes.
La zona ha estat històricament un espai de pastura, carboneig i explotació del suro, i encara avui es poden veure restes de masies abandonades que reflecteixen un passat més poblat. A la franja costanera, el patrimoni cultural es combina amb la imatge de la Tossa de Mar medieval, que tanca pel sud l’espai natural de Cadiretes.


Principals d’accés en vehicle
Les Cadiretes queden encaixades entre diverses vies principals que en faciliten l’accés en moto:
C‑65 / C‑35: eixos ràpids que enllacen Girona amb la Costa Brava (Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro) i que serveixen de portes d’entrada al massís des de Cassà de la Selva, Llagostera i Santa Cristina d’Aro.
GI‑682 (Sant Feliu – Tossa – Lloret): carretera litoral clàssica, plena de revolts i miradors, que discorre just al peu del vessant marítim del massís i dóna accés a múltiples pistes i camins forestals.
Aquestes vies principals permeten arribar ràpidament als punts on comencen les carreteres secundàries que travessen de ple les muntanyes de Cadiretes.

Carretera GIP‑6821: Llagostera – Sant Grau – Tossa / Cala Salions
La GIP‑6821 és probablement la carretera més icònica del massís, molt coneguda entre ciclistes i moters:
Enllaça Llagostera amb la zona de Sant Grau i la costa (Tossa / Cala Salions), travessant el cor forestal de les Cadiretes.
L’ascens al coll de Sant Grau des de Llagostera té uns 9 km de pujada, amb pendent sostingut i bon asfalt, i és considerat un port exigent però molt agradable de conduir.
Al llarg de la GIP‑6821 hi ha diversos punts clau:
Km 8,5–9: petits espais d’aparcament i accessos a rutes cap al Puig de les Cadiretes i altres itineraris megalítics; són habituals com a llocs on deixar el vehicle abans d’entrar al bosc.
Trams estrets i ombrívols: tot i ser asfaltada, la carretera és estreta, molt sinuosa i envoltada de bosc, fet que convida a una conducció prudent però alhora molt panoràmica.
Per a qui hi circula en moto o bici, la combinació de pendent, reviradesa constant i absència de trànsit pesant fa d’aquesta via un dels grans “colls” de la zona Gironès–Selva.

GI‑682: carretera litoral entre Sant Feliu i Tossa
La GI‑682 recorre la façana marítima del massís, unint Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar i continuant fins a Lloret de Mar:
És una carretera costanera amb moltes revolts, pendents i miradors, enganxada a penya-segats i cales que queden al peu del massís.
Des de la GI‑682 surten diversos trencants cap a l’interior del massís, zones d’aparcament i punts de partida per pistes forestals i recorreguts a peu.
Tot i que tècnicament voreja més el massís de l’Ardenya, a efectes paisatgístics i de conducció és una de les carreteres que millor fan sentir la transició entre mar i bosc granític de Cadiretes.

Massís de les Cadiretes com a espai de conducció escènica
 A banda de les carreteres principals, una xarxa extensa de pistes forestals i camins pavimentats parcials creuen el massís, alguns d’ells transitables amb turisme en bon estat i d’altres només aptes per a 4x4, BTT o motos trail.
La combinació de relleu abrupte, boscos densos i carreteres estretes fa que el massís sigui molt valorat com a escenari de conducció escènica:
La GIP‑6821 (Llagostera–Sant Grau–Tossa) és un port de muntanya clàssic per encadenar amb rutes més llargues que passen per Cassà, Santa Pellaia, Calonge i la Bisbal, generant bucles de gran interès per a carretera.
La GI‑682 aporta el component costaner, amb trams on el massís cau gairebé a plom al mar i que permeten muntar rutes circulars combinant “interior de Cadiretes” i “cornisa litoral”.


═══════════════════════════════════════════════════
      INFORME N-REVOLTS — Massís de les Cadiretes
      Salionç (Tossa de Mar) → Coll de Sant Grau → Llagostera per la GIP-6821

    Fitxa Tècnica Global:
      Distància: 16,46 Km
      Desnivell positiu: +346 m (des de Salionç)
      Altitud: 107 m → 453 m (Coll de Sant Grau)
      Revolts significatius (>25°): 156
      Paelles (revolts ≥150°): 8
      Categoria global: REVIRADA 🟠

    Índexs N-REVOLTS:
      IRP (Reviradesa):  8,0 / 10 — Reviradesa constant i exigent
      IDif (Dificultat):  7,0 / 10 — Mitjana-alta, tram ombrívol
      IDiv (Diversió):    7,5 / 10 — Molt divertida entre sureres

    Tram únic (16,46 Km, tram complet):
      🟠 T1  km 0-5    | 5,0 Km  | IRP=7,5 IDiv=7,0 | Salionç → zona Font de la Bisbal
      🟠 T2  km 5-9    | 4,0 Km  | IRP=8,5 IDiv=8,0 | Tram central, màxim pendent
      🟠 T3  km 9-12  | 3,0 Km  | IRP=8,5 IDiv=7,5 | Coll de Sant Grau (453 m)
      🟠 T4  km 12-16 | 4,5 Km  | IRP=7,5 IDiv=7,5 | Baixada cap a Llagostera
═══════════════════════════════════════════════════

El traçat

Des de Salionç, la GIP-6821 s'enfila cap a l'interior del massís per una carretera estreta i ombrívola, enganxada al bosc de sureres. Els primers quilòmetres són de pujada suau, però aviat el pendent s'accentua i els revolts es tanquen. El tram central (km 5-9) és el més exigent: revolts tancats, algun de cec, amb sauló a l'asfalt i humitat persistent sota els arbres. Aquí és on la GIP-6821 mostra el seu caràcter: 9,5 revolts per quilòmetre, una reviradesa que no deixa respirar.
Al km 9 s'arriba a la zona del Coll de Sant Grau (453 m), el punt més alt del recorregut. Des d'aquí la carretera comença a baixar cap a Llagostera, amb un traçat més obert però encara amb revolts constants. El paisatge canvia del bosc dens a zones més obertes amb vistes cap a la plana del Gironès.

Consells pràctics

Superfície: asfalt correcte en general, però amb taques de sauló i humitat a les zones ombrívoles, especialment a la tardor i després de pluges. Vigila als revolts de dretes cecs en sentit de pujada.
Amplada: carretera d'un sol carril per sentit, sense separador. Els encontres amb cotxes o furgonetes requereixen reduir velocitat.
Trànsit: molt tranquil entre setmana. Caps de setmana pot haver-hi ciclistes i algun vehicle lent. El tram costaner rep més trànsit turístic a l'estiu.
Quan anar: primavera i tardor són ideals. A l'estiu, la costa pot estar congestionada.
Combina amb: la GI-682 (carretera litoral Sant Feliu–Tossa) per completar una circular mar-muntanya, o amb la C-65 direcció Cassà de la Selva.

💭 Discussió del fòrum (0)

Per discussions generals i planificació

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.