A la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca, on la Franja de Ponent toca el Matarranya, hi ha un embassament tan gran que li van dir Mar d'Aragó. Set mil cinc-centes quaranta hectàrees d'aigua embassada que, vistes des de dalt, semblen un llac interior. Si busques una ruta on combinar carreteres solitàries, paisatge de secà i un final amb vistes d'aigua, l'Embassament de Mequinenza és una bona tria.
QUÈ ÉS I D'ON VE
La presa es va construir el 1966 sobre el riu Ebre, per encàrrec d'ENHER (Empresa Nacional Hidroelèctrica de l'Ribagorçana). Fa 79 metres d'altura i reforça els contraforts calcaris de les serres de Montenegre i l'Horta Vella. El volum arriba als 1.530 hm³ i la profunditat supera els 60 metres en alguns punts. La seva funció principal és la producció d'energia elèctrica, però l'embassament ha creat un ecosistema únic al voltant de l'aigua.
La construcció va obligar a enderrocar el poble vell de Mequinenza. Les autoritats franquistes van decidir que calia destruir tot el nucli urbà, incloent-hi l'església. Molts veïns van perdre les cases i la feina a les mines de carbó, que van quedar inundades. Els que es van quedar van reconstruir una nova Mequinenza al costat del riu Segre. Avui, el poble vell s'ha recuperat com a Parc de la Memòria 'Jesús Moncada', amb els carrers recuperats i panells informatius que expliquen la història de la vila i de l'escriptor mequinensà.
LA CARRETERA I LES VISTES
Les carreteres que envolten l'embassament són de les bones. La C-1213 i la A-226 porten des de Fraga cap a Mequinenza, amb trams on la carretera s'enfila i ofereix vistes panoràmiques sobre l'aigua. Des del mirador de la presa, es veu tota la massa d'aigua i, al fons, les serres del voltant. La carretera de la presa és estreta i amb revolts tancats, ideal per a una passejada motera tranquil·la.
Si vens des de Lleida per la C-12, la ruta passa per Seròs i Aitona abans d'arribar a Mequinenza. El paisatge canvia del regadiu del Segre al secà de la Franja, amb oliveres i ametllers. Des de Casp, per la N-211, la carretera segueix el curs de l'Ebre i ofereix trams amb vistes directes sobre l'embassament.
L'AIGUABARREIG
On els tres rius es troben neix l'Aiguabarreig de Mequinenza, un espai natural de gran riquesa. Centenars de metres d'amplada d'aigua amb illes fluvials, boscos de ribera, canyissars i platges de còdols. Hi conviuen espècies d'ambients oposats: la flora estepària dels Monegres amb la mediterrània de la vall de l'Ebre. Les aus són el grup més nombrós, però també hi ha rèptils, amfibis, ratpenats, cérvols, cabirols i llúdries.
PESCA I ESPORT
L'embassament conté més de 50 milions de peixos. La pesca és el gran atractiu turístic: carpa, carpí vermell, alburn i perca americana són les espècies més pescades. El silur, introduït el 1974, ha crescut fins a exemplars de més de 100 quilos i dos metres de longitud. Se celebren més de 30 competicions a l'any, incloent-hi el Campionat Nacional de Pesca.
A més de la pesca, Mequinenza s'ha convertit en referent per al rem i el piragüisme. La làmina d'aigua estable la fa un dels millors camps de regates d'Europa. Cada any s'hi celebra el Half Triatló Vila de Mequinenza, puntuable per al Campionat d'Espanya de Triatló de Mitja i Llarga Distància.
ELS MUSEUS
Els Museus de Mequinenza són tres espais que val la pena visitar. El Museu de la Mina és una galeria minera autèntica d'un quilòmetre de recorregut, on es pot veure carbó real i conèixer el dur treball dels miners de la conca carbonífera. El Museu de la Història explica la vida del poble vell i la seva desaparició. El Museu del Passat Prehistòric mostra els jaciments arqueològics de la zona, amb més de 100 troballes i mausoleus romans.
EL CASTELL
Dalt d'un turó, dominant la confluència dels tres rius, hi ha el castell de Mequinenza. És un palau-castell dels segles XIV i XV, construït pels Moncada, senyors de la baronia. El 1959 l'arquitecte Adolf Florensa el va reformar considerablement. És un dels millors castells que l'art gòtic va llegar a la Corona d'Aragó. Ara és propietat de la Fundació ENDESA i es pot visitar els dimarts no laborables al matí, contactant amb els Museus de Mequinenza.
CONSELLS PRÀCTICS
- Quan anar-hi: Primavera i tardor, quan les temperatures són suaus i el paisatge és més verd. L'estiu pot fer molta calor a la Franja.
- Combustible: Fraga i Mequinenza tenen benzineres. Si vens des de Lleida, carrega abans de sortir.
- Menjar: A Mequinenza hi ha bars i restaurants on provar la cuina local. El peix de l'embassament és protagonista.
- Allotjament: Cases rurals i hotels a Mequinenza i voltants. Reserva amb antelació si vas en temporada de pesca.
- Visites: Els museus i el castell requereixen cita prèvia. La presa es pot veure des de la carretera i des del mirador.
I tu, ja has fet una volta pel Mar d'Aragó?
