Al cor del Priorat, al peu de la serra de Montsant, s'aixequen les runes de la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Fundada el 1194, la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei va ser durant sis segles un dels monestirs més poderosos de Catalunya i l'origen del nom de la comarca del Priorat.
Orígens i llegenda
L'origen de la cartoixa d'Escaladei es veu influenciat amb relats i llegendes que es van anar elaborant en èpoques posteriors al seu establiment. Tot i que no es conserva cap document fundacional, l'assentament dels primers cartoixans en aquest indret s'ha de situar durant el 1194.
Aquesta casa es va emplaçar en un lloc que fou l'escenari on es van establir diversos eremitoris. El propi nom de Montsant ho avala: en la muntanya i les seves rodalies s'hi haurien establert molts practicants de l'eremitisme, alguns d'ells coneguts, com Ramon de Vallbona, Guerau Miquel o Pere de Montsant. Hom coneix també els noms d'alguns establiments d'aquella època, com Santa Maria de Montsant, Poboleda, Bonrepòs, Sant Bartomeu o Vallclara.
Alfons el Cast i els monjos de Provença
Fou Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona entre el 1162 i el 1196, qui va cridar els cartoixans perquè s'establissin aquí. El 1194 van arribar els primers monjos de la Provença, que es van establir a Santa Maria de Poboleda, un dels antics ermitoris que havia quedat abandonat després que la comunitat que l'ocupava es va traslladar a Santa Maria de Bonrepòs — que més tard evolucionaria fins convertir-se en un monestir cistercenc femení.
Segons la llegenda, un pastor va explicar als monjos que somiava amb àngels que pujaven al cel per unes escales repenjades a la soca d'un pi. Els monjos ho van interpretar com un senyal de Déu i van construir-hi el primer claustre. D'aquí el nom: Escaladei, «escala cap a Déu».
El trasllat definitiu
Després de superar les disputes sorgides entre els cartoixans i els primers frares de Bonrepòs, el 1203 la comunitat va rebre de Pere el Catòlic, fill i successor d'Alfons el Cast, un extens territori que els va permetre deixar l'antic establiment i traslladar-se a un nou indret, molt més apropiat per aixecar una cartoixa. El nou monestir estaria ja en condicions d'habitabilitat el 1215 i, tot i que les obres encara continuaven, segurament va ser en aquella data que van canviar d'assentament.
L'edat d'or
Les valuoses donacions rebudes van fer que la comunitat augmentés considerablement i visqués una època d'esplendor: el 1226 tenia dotze monjos, a més dels frares i donats. Les obres es van allargar fins al 1228, amb el Claustre Major, les dotze primeres cel·les, l'església i les dependències dels germans. L'església es va construir amb carreus de gres vermell de la pedrera de les Coves Roges.
A la segona meitat del segle XIII, Escaladei va començar un procés d'expansió. El 1270 fundaren una nova cartoixa a Sant Pol del Maresme i el 1272 la de Porta Coeli, al regne de València. La pròpia casa d'Escaladei també creixia: el 1333 va començar la construcció d'un segon claustre amb dotze cel·les més — el Claustre del Patriarca — i el 1403 un tercer amb sis. La comunitat va assolir el seu màxim: 30 monjos.
El 1410 la cartoixa va hostatjar durant uns dies el papa Benet XIII.
Poder i territori
Els cartoixans van fer poblar i conrear tot el territori. Van establir colons a Gratallops (1259), Torroja (1261), Poboleda (1270), la Vilella Alta (1286) i van comprar Porrera (1263). Aquest territori sencer va començar a denominar-se «Priorat de la Cartoixa d'Escaladei».
Escaladei va ser la cartoixa més rica de la Província cartoixana de Catalunya. El seu prior administrava un patrimoni immens: viles, propietats rústiques, caps de bestiar, censos i drets de tota mena. A partir de 1628, va poder exercir justícia plena sobre els seus dominis.
Des d'Escaladei van sortir monjos que van fundar o participar en la creació de cartoixes a tota la Península: Sant Pol de Mar (1270), Vallparadís a Terrassa (1345), Valldemossa (1399), Sevilla (1400), Burgos (1442) i moltes d'altres. La comunitat va ser planter de teòlegs, historiadors i sants, com Lluís Telm, fundador de la cartoixa de Scala Coeli d'Évora a Portugal.
El litigi amb Bonrepòs
El 1452 fou suprimit el monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs, que volgueren unir a Santes Creus. Escaladei, que sempre havia mantingut diferències d'ordre material amb Bonrepòs, va fer valer un pacte amb el papa Nicolau V, pel qual si l'establiment cistercenc fora suprimit, Escaladei en tindria dret. El cas va generar un litigi que finalment es va resoldre amb el repartiment de les propietats entre Escaladei i Santes Creus.
L'Escola Pictòrica d'Escaladei
Al segle XVII va sorgir una notable escola de pintura religiosa al voltant d'Agustí Pujol i els cartoixans Joaquim Juncosa i Domadel, Pasqual Gaudí i Salvador Illa. Van decorar la Sala Capitular, el refetor i el sagrari, acabat vora el 1696. Amb aquesta escola, la pintura catalana es va vincular amb la plàstica romana. Tots els tresors artístics s'han perdut sense deixar rastre.
La destrucció
Entre el 1821 i 1823 va tenir lloc una primera exclaustració, que va fer que els monjos es dispersessin i el lloc fos saquejat. El 1835, el Decret de Desamortització de Mendizábal va obligar els monjos a abandonar el monestir. Davant els greus incidents succeïts en altres convents propers, els monjos van fugir d'Escaladei, abandonant-lo i deixant-lo a mans dels espoliadors. S'endugueren tot el que van poder, però la famosa biblioteca es va dispersar. En molt poc temps, la majestuosa cartoixa va ser saquejada i incendiada pels veïns de la zona. El 1843, tots els béns es van vendre en subhasta pública i les restes es van convertir en espais agrícoles. La conreria encara va continuar en ús i ara és un poble dins el municipi de la Morera.
La recuperació
El 1980, el conjunt va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. El 1990, la propietat de la cartoixa va passar a la Generalitat, que ha portat a terme obres de restauració i conservació a l'antic recinte monàstic. El 1992 va obrir a la visita pública. El 1998 es va reconstruir una cel·la per entendre la vida dels cartoixans.
El 2024, l'església va recuperar l'esplendor amb la descoberta de tres capelles gòtiques del segle XV i materials renaixentistes soterrats sota quatre metres de runa.
Visitar Escaladei
La Cartoixa és oberta a la visita tot l'any. El recorregut permet veure les restes dels claustres, l'església (en procés de restauració), la cel·la reconstruïda i les diferents dependències. L'entorn és espectacular: vinyes centenàries als peus de la serra de Montsant.
S'hi arriba per la T-702 des de la Morera de Montsant, a uns 30 km de Reus. La combinació de patrimoni, paisatge i vi del Priorat en fa una excursió completa.
Salut i bona ruta.
