LA BP-4654: DE SANT AGUSTÍ DE LLUCANÈS A ALPENS
Al cor del Llucanès, lluny de les carreteres principals i de les cues d'estiu, hi ha un tram que els moters de la zona coneixen bé: la BP-4654 entre Sant Agustí de Llucanès i Alpens. Gairebé dinou quilòmetres de carretera revirada que travessa un paisatge de roures, masies de pedra i camps de conreu, amb un ritme constant de revolts que no et deixen distreure't ni un segon.
Aquesta no és una carretera per anar depressa. És una carretera per gaudir-la. El Llucanès és un altiplà del Prepirineu que s'estén entre el Berguedà i Osona, i la BP-4654 és una de les seves artèries secundàries. El trànsit és pràcticament inexistent, el ferm és bo, i les vistes s'obren a cada revolt com qui gira la pàgina d'un llibre.
EL TRAÇAT: UN CAMÍ QUE NO S'ACABA
Sortint de Sant Agustí de Llucanès, a uns 860 metres d'altitud, la carretera s'enfila suaument cap al nord-oest. El Collet de Sant Agustí és la divisòria d'aigües entre les conques del Llobregat i el Ter, i des d'aquí la BP-4654 comença a serpentejar per un terreny trencat que no para de sorprendre't. Els primers quilòmetres són un escalfament: revolts oberts, pendent moderada, paisatge de camps i algunes masies escampades. Però de seguida el caràcter de la carretera canvia. Els revolts es tanquen, la pendent augmenta, i la carretera comença a serpentejar amb una constància que et fa somriure dins del casc.
Amb gairebé vuit-cents metres de desnivell positiu i un IRP del 81%, la BP-4654 és una carretera que exigeix atenció. Els revolts s'encadenen sense pausa, i les set paelles que trobaràs al llarg del recorregut són el plat fort del tram. Cada una és una corba tancada que et demana traçada perfecta, frenada suau i acceleració neta. El tipus de revolts que, quan els encertes bé, et fan sentir que la moto i tu sou una de sola.
La dificultat és moderada —un 60% segons l'anàlisi N-REVOLTS— cosa que la fa accessible per a moters de nivell intermedi, però prou exigent perquè els més experimentats hi trobin un repte. La reviradesa d'1,51 indica una carretera amb un bon nombre de revolts per quilòmetre, i la diversitat del traçat és alta: revolts oberts, revolts tancats, rectes curtes que et donen un respir, i trams on la carretera s'estira i es contrau com un acordió.
EL PAISATGE: LLUÇANÈS EN ESTAT PUR
El que fa especial aquesta carretera no és només el traçat, sinó el paisatge que l'envolta. El Llucanès és una comarca de roures i masies, un altiplà on el temps sembla passar més lentament que a la costa. Les masies de pedra s'aixequen als marges dels camps, amb els seus teulats de teula àrab i les seves pallisses. Els roures centenaris fan ombra a les cunetes, i a la primavera els camps es tenyeixen de verd intens.
Entre revolt i revolt, la vista s'obre cap als cims del Prepirineu. Al nord, el Pedraforca i el Port del Comte dibuixen la silueta de la serralada. Al sud, la plana de Vic s'estén fins on arriba la vista. És un d'aquells paisatges que no necessiten filtres ni edició: són perfectes tal com són.
ALPENS: POBLE D'HISTÒRIA I PEDRA
Alpens, el final de la ruta, és un poble petit amb poc més de dos-cents seixanta-set habitants, però amb una història que pesa molt més que el seu nombre d'habitants. A 855 metres d'altitud, aquest municipi del Llucanès —adscrit a Osona fins al 2023, quan va passar a ser comarca pròpia— és un punt d'unió entre el Berguedà, Osona i el Ripollès.
El nucli històric és una joia: carrerons estrets, cases de pedra amb portals i llindes dels segles XVII i XVIII, i una plaça allargada que convida a caminar-hi sense pressa. L'església parroquial de Santa Maria, d'estil barroc-neoclàssic, té un campanar dels segles XV-XVI que vigila el poble des de fa cinc-cents anys. Als afores, la capella romànica de Sant Pau de Colomer, del segle XII, conserva l'absis original i unes pintures de Pau Macià del 1947 que val la pena veure.
Però Alpens és sobretot coneguda per un fet tràgic: el 9 de juliol de 1873, en plena Tercera Guerra Carlina, el brigadier Cabrinetty va morir en l'Acció d'Alpens, un dels episodis més destacats del conflicte. La carretera que avui recorrem en moto va ser escenari de combats que van marcar la història del país. Si pareu al poble, busqueu la Roca de Pena, una gran roca que sobresurt prop del nucli i que li va donar el nom al poble —Alpens ve de "al penya-segat".
CARRETERA DE RAL·LI
La BP-4654 no és només una carretera de passeig. El tram entre Alpens i Les Lloses va ser etapa del Ral·li Catalunya-Costa Brava, prova del Campionat del Món de Ral·lis, entre el 1991 i el 2004. Vint-i-dos quilòmetres de carretera revirada que pilots com Marcus Grönholm, Tommi Mäkinen o Sébastien Loeb van recórrer a tota velocitat. L'últim scratch al tram d'Alpens va ser de Grönholm l'any 2004. Fins i tot avui, la zona continua sent escenari de proves de pretemporada del WRC: pilots com Thierry Neuville i Loeb hi han estat vistos recentment amb els seus cotxes híbrids.
Això vol dir que l'asfalt que trepitja la teva moto és el mateix que han rodat els millors pilots del món. No està gens malament per a una carretera terciària enmig del Llucanès.
═══════════════════════════════════════════════════
INFORME N-REVOLTS — BP-4654 Ctra. Alpens (Sant Agustí de Llucanès – Alpens)
═══════════════════════════════════════════════════
Distància: 18,9 Km
Desnivell positiu: 792 m
Paelles: 7
IRP: 81% — Altíssim. Revolts constants i tancats durant tota la pujada. Una carretera que no et deixa ni un moment de descans.
IDif: 60% — Dificultat moderada-alta. Requereix experiència en revolts tancats i bona traçada.
IDiv: 80% — Alt. Gran varietat de revolts i trams, paisatge espectacular.
Sinuositat: 1,51 — Molt revirada. Carretera ideal per gaudir de la conducció.
═══════════════════════════════════════════════════
CONSELLS MOTERS
CONSELLS MOTERS
La millor època per fer aquesta carretera és a la primavera i a la tardor. A l'estiu, la calor pot ser intensa al migdia, i a l'hivern la boira és freqüent a primera hora. Porteu roba de capes: el clima del Llucanès és variable i la temperatura pot canviar deu graus en pocs quilòmetres.
Per fer benzina, la més propera és a Sant Agustí de Llucanès. Si veniu de lluny, cal planificar-ho: al Llucanès les estacions de servei són escasses. La carretera no té revolts de visibilitat zero, però sí trams on la pendent i el revolt coincideixen i cal ser prudent.
El ferm és bo en general, però a la tardor les fulles dels roures poden cobrir els revolts més ombrívols. Manteniu la traçada i gaudiu del camí. Aquesta és una d'aquelles carreteres que fan venir ganes de tornar-hi.
Ens veiem a la carretera! ✌️