
Hi ha carreteres que es fan per arribar-hi i carreteres que es fan pel camí. La Tinença de Benifassà és de les segones: un racó de muntanya del nord de Castelló, a cavall entre Els Ports i el Matarranya, on Aragó, Catalunya i el País Valencià es toquen i on la moto s'ha d'anar a buscar en silenci.
QUÈ ÉS AQUEST PARC
El Parc Natural de la Tinença de Benifassà es va declarar el 2006. Ocupa unes 5.000 hectàrees, dins d'una àrea protegida molt més àmplia d'unes 26.000 hectàrees que cobreix la comarca històrica de la Tinença i el terme de Vallibona, tot plegat dins la xarxa Natura 2000. El relleu és del sistema Ibèric: serres abruptes de calcària i dolomia que baixen dels 1.300 metres fins als 400, travessades pels rius Sénia i Cervol.
És la mateixa muntanya que Els Ports, però amb una diferència que es nota quan hi arribes: aquí hi ha més pobles dins l'àrea protegida i, sobretot, molta menys gent. On Els Ports s'allarga i s'enfila, la Tinença s'amaga i s'estreny. Carreteres estretes, revolts sense trànsit i un silenci que a vegades només trenca el motor de la teva moto.
ELS POBLES
A dins i a l'entorn immediat del parc hi ha un grapat de pobles petits, escampats com llavors per la vall: La Pobla de Benifassà, Fredes, el Boixar, el Ballestar, Castell de Cabres, Coratxà, Bel, Rossell, Vallibona i la Sénia. Set d'ells —el Ballestar, Bel, el Boixar, Castell de Cabres, Coratxà, Fredes i La Pobla de Benifassà— són la vella Setena de Benifassà, i tots plegats fan de parc un lloc amb vida a dins, no un museu tancat.
La seu del parc i el seu centre d'interpretació són al Ballestar, dins el terme de La Pobla de Benifassà. Si en trobes un o dos de camí, ja n'has tingut prou perquè el trajecte tingui nom i cara: places petites, pedra vella i, gairebé sempre, un bar on aturar-se a esmorzar abans de continuar pels revolts.
LES DUES CARRETERES
El parc el creuen dues carreteres principals, i totes dues són de les que es fan pel camí.
