Si la collada de Bracons et va agradar, el tram que continua cap a Ciuret i Vidrà et sorprendrà. És una carretera més estreta, més tècnica i amb un paisatge que canvia de la fageda de la Garrotxa al bosc de pins i roures de l'Alt Ter. No és una carretera per anar ràpid: és una carretera per gaudir-la, revolt a revolt, amb la concentració posada a l'asfalt i als marges de la calçada. Per als que busquen un tram amb caràcter, aquest en té a cabassos.
1. El tram complet: de Privat d'en Bas a Vidrà
a) Sortida de Privat d'en Bas (Garrotxa)
Privat d'en Bas és un nucli de la Vall d'en Bas, just on la GI-543 deixa enrere la plana i comença a enfilar-se de nou. Si véns de la collada de Bracons, has fet una baixada ràpida fins a la Vall; ara la carretera torna a pujar, però amb un caràcter ben diferent. Els primers revolts són oberts i et deixen veure el paisatge de la Vall d'en Bas, amb els camps de conreu i les masies escampades.
b) Pujada cap a Ciuret (Vidrà, Osona)
A partir del quilòmetre 3, la carretera es fa més estreta i els revolts es tanquen. El traçat deixa de ser fluid i comença a exigir atenció: revolts en espiral, canvis de pendent sobtats i una calçada que, en alguns punts, no arriba als 6 metres d'amplada. L'asfalt està generalment en bon estat, però amb alguns trams desgastats per l'acció del gel hivernal.
Ciuret (o Siuret) és un poble disseminat del municipi de Vidrà, a la capçalera del riu Ges. No hi ha centre urbà com a tal: només un conjunt de masos i l'església de Santa Llúcia, construïda vers el 1754. És un lloc que et fa sentir que has arribat a un racó de món, allunyat de tot. Si atures la moto, el silenci és absolut, trencat només pel vent entre els arbres.
c) De Ciuret a Vidrà: el cor de l'Alt Ter
Des de Ciuret, la carretera continua pujant suaument cap a Vidrà, el cap de municipi. El paisatge canvia definitivament: la fageda de la Garrotxa queda enrere i entrem al bosc de pins, roures i alzines del Collsacabra. La carretera és aquí més regular, amb revolts de radi mitjà que permeten mantenir un ritme constant, però sempre amb la precaució que exigeix una via estreta amb marges de pedra i, en alguns trams, absència de voral.
Vidrà és un municipi d'Osona situat al centre de l'Alt Ter. Administrativament pertany a la província de Girona, tot i que fins al 1989 formava part del Ripollès. És un poble petit, amb pocs habitants, però amb una ubicació estratègica: des d'aquí pots continuar cap a Ripoll per la C-26, baixar cap a Olot per la mateixa GI-543, o enfilar-te cap a les Guilleries i Sau.
2. El territori: Collsacabra, Alt Ter i Guilleries
a) Collsacabra: la comarca natural que uneix tot
El Collsacabra (o Cabrerès) és una comarca natural de 142 Km² situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, i a l'est amb la vall d'en Bas i Les Planes d'Hostoles. El nom prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès.
Aquest tram de carretera travessa el Collsacabra de sud a nord, unint dues zones ben diferenciades: la Vall d'en Bas (més oberta, de clima atlàntic) i l'Alt Ter (més tancat, de clima de muntanya). El canvi de paisatge és evident en pocs quilòmetres.
b) Santa Magdalena de Cambrils: el cim que vigila
Al sud del terme de Vidrà, dominant la zona, hi ha l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils, situada a 1.547 m d'alçada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena. És una talaia de primer ordre, amb vistes que abasten des de la plana de Vic fins al Pirineu. L'ermita, d'estil romànic, té constància des del 1326 i forma part de la Llista dels 100 cims de la FEEC.
Des de la carretera no s'arriba directament a l'ermita, però en dies clars es pot veure el seu perfil des de diversos punts del tram. És un recordatori que, en aquesta zona, la muntanya sempre està present.
c) Les Guilleries: el límit oriental
El massís de les Guilleries forma la serralada Transversal, al nord-est de Catalunya. El seu punt més alt és Sant Miquel de Solterra (1.204 m). El riu Ter travessa el massís, amb els embassaments de Sau i Susqueda. Des de Vidrà, la carretera de la C-26 et porta directament cap a aquest territori, que és una altra zona excel·lent per a moters amants dels revolts i els paisatges de muntanya.
