Comportes i sobreeixidor de la presa de Sant Antoni, a Talarn (Pallars Jussà). Foto: Contraix / Wikimedia Commons (CC BY-SA 4.0)
Hi ha poques coses que canviïn tant el paisatge d'una carretera com un embassament: arribes per un coll, la vall s'obre i una làmina d'aigua et talla el camí. A Catalunya n'hi ha dinou a les comissions de desembassament —entre les conques internes i la part catalana de l'Ebre— i uns quants són de primera fila. Fem el mapa dels grans, començant pel de Sant Antoni.
SANT ANTONI, EL PANTÀ QUE VA NÉIXER D'UNA CANADENCA
El pantà de Sant Antoni —també anomenat de Talarn— és el pantà de muntanya per excel·lència. El forma una presa de gravetat de 86 m a l'estret de Susterris (Talarn), i l'aigua s'estén uns 11 Km fins a la Pobla de Segur i el Pont de Claverol. Té 205 hm³ i una làmina de 9,27 km²: és el cinquè més extens de Catalunya.
La va construir entre 1913 i 1916 La Canadenca (Riegos y Fuerzas del Ebro), que va negar l'església de Sant Antoni de Susterris i va portar feina i cases noves a Vilamitjana. Avui dona 30 MW a la central de Talarn, rega i és un dels pocs pantans amb zones de bany habilitades, navegació i pesca.
Just aigües avall hi ha el pantà de Terradets (33,2 hm³), encaixat entre parets de roca. És el final natural d'una ruta que, per la C-13, et passa pels peus de Camarasa, Sant Antoni i Terradets seguint la Noguera Pallaresa.
ELS GEGANTS PER CAPACITAT
Si mires els hectòmetres cúbics, la llista la mana el nord:
- Canelles (678 hm³) — Noguera Ribagorçana, presa de 150 m entre Os de Balaguer i Estopanyà. És el més gran de Catalunya.
- Rialb (402,8 hm³) — Segre; es va començar el 1992, es va omplir el 1999 i es va inaugurar el 14/02/2000. Abasteix els canals d'Urgell i Segarra-Garrigues.
- Santa Anna (236,6 hm³) — Noguera Ribagorçana, presa de 99,6 m.
- Susqueda (233 hm³) — Ter, presa de 135 m; l'aigua de Girona i Barcelona.
- Riba-roja (210 hm³) — Ebre, 38 Km de llarg i 2.152 ha; la central és de 262,8 MW.
- Sant Antoni (205 hm³) — Noguera Pallaresa.
EL TER: SAU I SUSQUEDA
El sistema del Ter és dels més rodons per fer-hi una volta. Susqueda (233 hm³, presa de 135 m) es va construir entre 1963 i 1967 i va negar el poble de Susqueda; Sau (165 hm³, presa de 83 m) és el de dalt, el del campanar que torna a sortir quan baixa l'aigua. El febrer de 2024, amb el pantà a l'1,40%, va emergir el pont medieval que hi havia abans de la presa. La ruta del de Sau la tens a El Pantà de Sau: aigües amunt per les Guilleries.
EL LLOBREGAT: LA BAELLS, LA LLOSA I SANT PONÇ
A la conca del Llobregat hi ha tres pantans per encadenar en una tarda. La Baells (109,5 hm³, presa de 102,3 m) és el més gran i el voreja la C-16, l'Eix del Llobregat. La Llosa del Cavall (79,4 hm³, 300 ha) és a la capçalera del Cardener i té una de les làmines més fotogèniques del país. I Sant Ponç (24,4 hm³, presa de 59,5 m) és el petit de la família.
L'EBRE I EL SEGRE
A la part catalana de l'Ebre, Riba-roja (210 hm³) és el gran: 38 Km d'aigua entre Riba-roja d'Ebre i Mequinensa, amb congostos i una pesca de llegenda. En tens la ruta a Pantà de Riba-roja i la carretera que puja a la Terra Alta. Aigües avall, Mequinenza ja és el «mar d'Aragó» (1.530 hm³), explicat a Embassament de Mequinenza. Al Segre, Oliana (101) i Rialb (402,8) fan parella: el segon es va construir per reforçar el primer.
ELS PETITS QUE VALEN LA PENA
Siurana (12 hm³, presa de 63 m) té els tolls i el poble penjat a dalt; El Catllar (60 hm³) és el del Gaià; Foix és petit i proper (BV-2115: de Vilanova i la Geltrú a Castellet pel Pantà de Foix). Al Priorat, Margalef (El Pantà de Margalef) i Riudecanyes (El Pantà de Riudecanyes) completen el mapa, i a dalt de tot hi ha Llauset (Pantà de Llauset).
QUÈ HI POTS FER I QUÈ NO
Un pantà no és una piscina: és una infraestructura. L'aigua es regula segons el reg i la producció elèctrica, i el nivell pot canviar en poques hores. El bany només és permès a les zones habilitades (Sant Antoni en té tres), la navegació i la pesca tenen normes pròpies, i a peu de presa hi ha instal·lacions que no es poden trepitjar. Amb la moto, no la deixis a la vora de l'aigua ni en un camí de servei.
CONSELL MOTER RUTER
Els grans pantans es voregen, però no sempre per la carretera principal. La C-13 per la Noguera Pallaresa i la C-16 pel Llobregat et porten a la majoria de preses grans; la resta demana secundàries i paciència. Al mapa Moter Ruter tens els punts d'aigua a tocar de cada tram, i al NavegaBot pots demanar una ruta que passi per un pantà concret.
FONTS
Viquipèdia en català (Embassaments de Catalunya; Pantà de Sant Antoni; Pantà de Rialb; Pantà de Riba-roja; Pantà d'Oliana; Pantà de Sant Ponç; Pantà de Siurana; Pantà de la Llosa del Cavall; Pantà del Catllar) i en castellà (fitxes de Canelles, Susqueda, Sau, Santa Anna, Escales, Camarasa, Terradets i la Baells); Agència Catalana de l'Aigua. Consulta: 19/10/2026.
PARLEM-NE
Quin és el pantà que t'ha agradat més de trobar-te a la carretera? Deixa-ho als comentaris 👇
Actualitzat: 19/10/2026 · v1
