Grup de moters per una carretera de muntanya

El Canigó (2.784 m): la carretera de Prada al cor del Pirineu català

Redacció
Redacció
0 comentaris 1616 visualitzacions
Compartir:
El Canigó

Si hi ha una muntanya que resumeixi tot el que significa ser moter als Països Catalans, aquesta és el Canigó. No és el cim més alt del Pirineu —el Vignemale, l'Aneto i el Pica d'Estats el superen— però és el més nostre, el més vist, el més present. Des de la plana del Rosselló, el Canigó emergeix com una illa de pedra i neu que domina l'horitzó, visible des de Barcelona en dies nets i des de qualsevol racó del sud de França quan el cel ho permet. Anar-hi en moto no és només una ruta: és una peregrinació.

1. El Canigó: una muntanya amb ànima
a) Què és el Canigó

El Canigó és una muntanya del Pirineu situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 metres i és íntegrament al Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest). Malgrat la seva altitud moderada en comparació amb altres cims pirinencs, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus durant segles a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló. La seva silueta, visible des de distàncies increïbles, la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades.

La llegenda n'atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285. Des de llavors, el Canigó ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques i un referent identitari per als catalans de banda i banda de la frontera. El 2012, el govern francès el va declarar "Gran Paratge de França", amb la seva ortografia original catalana, després d'una campanya impulsada pel Consell General dels Pirineus Orientals i la Regió del Llenguadoc-Rosselló.

És un cim inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC.

b) Per què anar-hi en moto

La carretera que puja al Canigó no arriba al cim —això només és possible a peu o amb permisos especials— però sí que et porta fins als peus de la muntanya, a través d'un paisatge que canvia de la vinya del fons de vall als prats d'alta muntanya. És una ruta que combina la conducció tècnica amb la contemplació: els revolts són constants, les vistes són espectaculars i la sensació d'altura creix a cada quilòmetre. Per als moters que busquen una ruta amb significat, el Canigó és obligatori.

2. El tram complet: de Prada al Canigó
a) Sortida de Prada (Conflent)

Prada —o Prada de Conflent— és la capital de la comarca del Conflent i el punt de partida lògic per a la pujada al Canigó. Des de la plana, la carretera comença a guanyar altitud de seguida, deixant enrere els camps de fruiters i les vinyes que caracteritzen aquesta zona de la Catalunya del Nord. Prada és també la seu de la Universitat Catalana d'Estiu des de 1968, i a nivell monumental destaca l'església parroquial de Sant Pere, amb el seu campanar romànic del segle xii i un notable retaule de Josep Sunyer (1699).

Si véns de la frontera (La Jonquera o Portús), Prada és el primer poble de muntanya que trobaràs amb serveis: benzineres, restaurants i allotjament. És un bon lloc per fer parada tècnica abans de començar la pujada.

b) De Prada a Vernet-les-Bains

La carretera continua cap a Vernet, un municipi conegut per les seves aigües termals i per ser un punt de pas històric cap al Canigó. El traçat és de revolts oberts i pujada suau, amb la carretera flanquejada per roures i castanyers. És un tram per escalfar: l'asfalt és bo, la visibilitat és acceptable i el paisatge et va preparant per al que ve després.

Segueix llegint: registra't a motos.cat

Veus el primer terç de l'article. Amb el compte gratuït el llegeixes sencer i pots comentar-lo.

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.