Còrsega no és només la costa. La part central de l'illa amaga carreteres que semblen fetes a mida per a la moto: asfalt de muntanya, revolts tancats i paisatges que van del mar Mediterrani al cor de granit de l'illa. El tram que uneix Oletta amb Ponte Novo, passant per Murato i el Coll de Santo Stefano, és un clàssic que resumeix tot el que té de bo la Còrsega en moto: revolts, desnivell i vistes que no oblidaràs.
1. El tram complet: d'Oletta a Ponte Novo
a) Sortida des d'Oletta
- Oletta és un poble petit de la Balagna, a la costa nord-oest de Còrsega. Des d'aquí, la carretera D81 puja immediatament cap a l'interior, deixant enrere la plana costanera.
- El primer tram és una pujada constant entre boscos de roures i castanyers. L'estat de l'asfalt és bo, amb trams recentment renovats. La clau és no embrutar-se: els primers revolts són amples, però la pendent és del 5-7% i demana gas constant.
- Vistes: a la dreta, la vall de la Balagna i el mar al fons. A l'esquerra, les primeres elevacions de la Còrsega central. El contrast entre la costa i la muntanya és immediat.
b) Pas per Murato
- Murato és un poble històric conegut per la seva església de pedra del segle XII. La carretera hi passa de llarg, però val la pena aturar-se al voral si vols fer una foto del poble amb les teulades de pissarra.
- Després de Murato, la carretera es fa més estreta i els revolts més tancats. Hi ha trams amb voral inexistent: si ve un vehicle de cara, has d'estar preparat per cedir espai.
- Zona d'ombra persistent per l'arbrat dens de la Còrsega central. A primera hora del matí i a la tarda, l'asfalt pot estar humit encara que no hagi plogut.
c) Pujada al Coll de Santo Stefano
- El Coll de Santo Stefano Lento és el punt més alt del trajecte (uns 650 m). No és un coll de grans dimensions, però marca el canvi de vessant entre la costa nord-oest i la vall del Golo.
- Des del coll, la carretera comença a baixar amb revolts més tancats. La visibilitat és bona en la majoria de revolts, però hi ha algun tram on la vegetació en tapa la visió.
- La pujada al coll té revolts consecutius que recorden als ports de muntanya. La diferència és que aquí no hi ha un coll definit: és un tram de pujada contínua que culmina en un coll.
