COM ES LLEGEIX UN PNEUMÀTIC
Pots tenir la moto més ben parada del món i, si el pneumàtic no està bé, no serves per a res. És l'únic punt que toca l'asfalt, i el pneumàtic et diu com ha anat la moto si saps llegir-lo.
Aquest article és per al moter ruter que vol mirar-se'l una tarda i treure'n una conclusió. Només cal una mà, un ull i cinc minuts.
PRIMER, UNA COSA QUE ES REPETEIX MALAMENT
Tots els mitjans diuen que el pneumàtic de moto ha de tenir 1,6 mm. No és cert.
El Reial Decret 2822/1998 (Reglament General de Vehicles), annex VII, apartat 2, fixa els 1,6 mm per a les categories M1, N1, O1 i O2: turismes, furgonetes i remolcs lleugers. Les motos són categoria L, i queden fora d'aquell apartat.
El que el reglament sí que demana a les motos és l'apartat 4: que no hi hagi talls, deformacions ni bonys, ni capa que es desprèn, ni cables a la vista. I que es vegin les ranures principals.
Però no vagis a la lona. Els fabricants hi posen els testimonis de desgast —les sigles TWI al flanc— i els posen a 1,6 mm. Allà és on s'ha de canviar, i és on de debò comença el problema. La llei et deixa marge; el pneumàtic no.
A més, un agent et pot denunciar igualment per «no presenten dibujo en las ranuras principales»: la multa és de 200 € per pneumàtic i es pot recórrer, però més val no arribar-hi.
QUANT DURA
No hi ha una xifra, hi ha una forquilla, i la forquilla depèn del puny de gas, del pes que portis i de la pressió.
Tipus · Darrere · Davant
• Esportiu-turisme · 6.000–10.000 Km · 10.000–15.000 Km
• Esportiu · molt per sota · molt per sota
• Trail o touring · pot passar-ne · pot passar-ne
El darrere dura menys perquè és el que estira. És normal canviar dos de darrere per cada de davant.
⚠️ El número de Km no és cap dada de seguretat. Un pneumàtic de 12.000 Km que ha viscut a la muntanya no és el mateix que un de 12.000 Km d'autopista. Mira el pneumàtic, no el comptador.
LES FORMES DEL DESGAST
Això és el que et diu què li passa a la moto. Agafa'l amb la mà, mira'l de perfil, i llegeix-lo:
Quadrat (pla al centre, costats vius)
El centre s'ha anat pla i els costats conserven el dibuix. És el desgast de l'autopista i la recta: la moto s'aguanta dreta i només toca el centre.
Què sents: la moto no cau progressivament en entrar a un revolt, sinó que queia de cop quan arribes al costat. Com un interruptor, no com un dimmer. Aquesta és la sensació que la gent descriu i no sap posar nom.
També surt de fer molts Km amb la pressió massa alta.
Triangular (punxegut, gastat als costats)
El centre conserva dibuix i els costats s'han anat. És el de molts revolts i poques rectes —el nostre—, i també el de pressió massa baixa.
Què sents: la moto s'hi tira i sembla que caigui sola al revolt. Si t'has trobat que la moto entra al revolt més viva del que esperaves i això t'ha descol·locat, mira els costats.
Escalonat o amb dents de serra (cupping)
Una vorera de graus amunt i una altra avall al llarg de la rodadura, com una dents de serra vista de perfil. No és una qüestió de pressió: és suspensió (amortiment gastat o mal ajustat) o rodaments de direcció, o un desequilibri de la roda.
Això no es corregeix al pneumàtic. Es corregeix a la moto. Si només en canvies un de nou, tornarà a passar.
Pla per frenada
Una frenada forta amb el darrere bloquejat deixa un pla a la rodadura. Es nota com un salt a cada volta, i s'escolta també.
ESQUERRA O DRETA
A Catalunya circulem per la dreta, i això fa que el costat esquerre es mengi abans. No és cap defecte de la moto:
• A les rotondes es gira a l'esquerra, o sigui que s'inclina més estona cap a aquell costat.
• El bombament de la carretera —cau cap a la dreta per desguassar l'aigua— fa que en línia recta la moto vagi llevat inclinada cap a l'esquerra.
Un costat una mica més gastat és normal.
El que no ho és: una diferència gran entre un costat i l'altre. Llavors la causa sol ser mecànica, i les tres habituals són la roda del darrere desalineada —el tensor de cadena n'és el culpable sovint—, les barres mal muntades o un xassís tort.
Si sospites d'alineació, mira si la moto tira d'un costat en recta amb les mans fluixes al manillar. És la prova que tothom pot fer i que no costa res.
QUÈ HAS DE FER, I CADA QUANT
Abans de cada sortida: la pressió. En fred, amb la moto parada fa estona, i amb els valors del manual —no els del flanc del pneumàtic, que són el màxim i no el recomanat—. Amb passatger i equipatge, +0,2 bar.
Una pressió baixa escalfa el pneumàtic i es menja els costats. Una massa alta el deixa dur i es menja el centre. La majoria dels desgasts estranys acaben aquí.
Un cop al mes: mira els dos pneumàtics de perfil, amb la mà plana per damunt. Tens dues coses a mirar i cap és el comptador: la forma i el costat.
Cada 5.000 Km o abans de cada viatge llarg: mira el DOT. Al flanc hi ha les sigles DOT i, després, quatre xifres: la setmana i l'any de fabricació. Un DOT 3523 és setmana 35 del 2023.
Canvia'l als 5 anys, encara que hi quedi dibuix, i no passis mai dels 10. La goma s'endureix i perd adherència, i el que aguanta al sec no aguanta al fred i al mullat. Si compres un pneumàtic «nou» fabricat fa sis anys, no és nou.
I els nous: els primers 200–300 Km porten una capa de fàbrica que fa que llisquin. No els coneguis de revolts aquells dies.
EN UNA FRASE
Mira el pneumàtic, no el comptador. La forma et diu si ets d'autopista o de revolt i si la pressió és la que toca; el costat et diu si és normal o si tens alguna cosa mal alineada; el DOT et diu quantes anys fa que la goma va sortir de la fàbrica. I els 1,6 mm que et diuen a tot arreu són de cotxe: al teu pneumàtic, el límit el posa el TWI, i és on s'ha de canviar.
Fonts: BOE, RD 2822/1998, annex VII (apartats 2 i 4) · prova teòrica de la DGT · Michelin.
