Saps quina és la diferència més gran entre la teva moto i la del teu pare? No és la potència, ni l'electrònica, ni el color. És el cul. Literalment. Les motos actuals tenen el cul més gros que les d'abans, i això canvia tota la física de l'adherència.
Quan parlem d'adherència, sovint pensem en la goma del pneumàtic, en la pressió, o en si fa fred o calor. Però hi ha un factor que molts moters passen per alt: la superfície de contacte real. I aquesta superfície ha canviat molt en els últims anys.
ELS 95 CM² QUE HO CANVIEN TOT
En una moto sport-touring típica, la petjada total dels dos pneumàtics —és a dir, el rectangle de goma que toca l'asfalt— és d'uns 95 cm². És a dir, la mida d'una targeta de crèdit. Tot el teu pes, tota la força de frenada, tota l'acceleració, passen per aquest pegat ridículament petit.
Però aquí ve el canvi: les motos actuals són més pesades. Una BMW R 1250 GS pesa 249 Kg en sec. Una Honda Gold Wing arriba als 380 Kg. Afegim el pilot, l'equipatge, el passatger... i parlem de 300 a 450 Kg sobre aquests 95 cm². Això vol dir més pressió sobre l'asfalt, i per tant, més adherència disponible.
LA PARADOXA DEL PES
Aquí hi ha la paradoxa: més pes vol dir més adherència, però també més inèrcia. Una moto pesada s'agafa millor a l'asfalt en recta, però als revolts la inèrcia la fa més mandrosa. Els fabricants ho saben, i per això han treballat en tres direccions:
