La caixa de canvis: com funciona i problemes comuns
Canviem de marxa centenars de vegades en una sola sortida sense pensar-hi. Però darrere d'aquell petit moviment del peu hi ha un mecanisme precís que multiplica el parell del motor i permet que la moto vagi tant a 30 km/h per la ciutat com a 200 per l'autopista.
Per què necessitem una caixa de canvis
El motor d'explosió només pot girar dins d'un rang de revolucions limitat. Per sota del ralentí es para; per sobre de la zona vermella es destrueix. Però les necessitats de la carretera són molt diverses: arrencar en pujada requereix molta força a poques revolucions, mentre que a velocitat de creuer volem que el motor giri relaxat per estalviar combustible i reduir el desgast.
La caixa de canvis és l'adaptador entre el motor i la roda. Mitjançant diferents relacions d'engranatge, transforma les altes revolucions i el poc parell del cigonyal en la velocitat i la força que necessita cada situació.
Components principals
Eix primari (eix d'entrada): connectat directament a l'embragament. Rep la força del motor i la transmet als engranatges.
Eix secundari (eix de sortida): porta el pinyó de sortida que mou la plat o corona de la roda posterior (o directament la cadena/corretja en moltes motos). És l'eix que determina la velocitat final de la roda.
Engranatges: cada parell d'engranatges (un a l'eix primari i un a l'eix secundari) forma una relació de transmissió. Com més gran és la diferència de dents entre l'engranatge conductor i el conduït, més multiplica el parell.
Forquilles selectores: són les peces que desplacen lateralment els engranatges o els collars per engranar un parell o un altre. Van muntades sobre un tambor o un carret que gira solidari amb l'eix.
Mecanisme selector: el conjunt de lleves, molles i el pedal de canvi que transforma el moviment del peu del moter en el desplaçament de les forquilles.
Tipus de caixes de canvis en motos
Caixa d'engranatges en bany constant (constant mesh): la immensa majoria de motos modernes. Tots els engranatges estan permanentment engranats entre ells, però només un parell està "engranat" a l'eix en cada moment. Els altres giren en buit. El canvi es fa desplaçant un collar amb muixonets de presa (dogs) que encaixen amb l'engranatge seleccionat.
Caixa secundària (reductora): algunes motos de trial, enduro o ciclomotors porten una caixa addicional que redueix encara més la relació per a situacions extremes de baixes velocitats i màxim parell.
Caixa automàtica o CVT: en escúters i algunes motos urbanes. No té marxes discretes, sinó una corretja variable entre dues politges que canvia la relació de forma contínua. És còmoda, però no ofereix el control d'una caixa manual.
El canvi de marxes pas a pas
Quan pitgem el pedal de canvi, una lleva empeny el tambor selector que gira un fragment determinat. Aquest gir desplaça una de les forquilles i mou el collar amb muixonets de presa cap a l'engranatge de la marxa destí. Els muixonets de presa del collar encaixen amb els de l'engranatge i l'eix comença a transmetre força per aquesta relació.
Les molles de retorn del mecanisme selector fan que el pedal torni a la seva punt mort després de cada pressió. Si intentem posar una marxa i no encaixa, és perquè els muixonets de presa no estan alineats: una lleugera obertura de l'accelerador o un toc de l'embragament soluciona el problema.
Problemes comuns
La marxa salta sola: un dels problemes més perillosos. Sol indicar que els muixonets de presa (dogs) de l'engranatge o del collar estan esmolats o arrodonits per la usura. També pot ser culpa d'una forquilla selectora torta o d'un tambor amb l'estopada desgastada. La solució passa per desmuntar la caixa i substituir les peces afectades.
Fals punt mort entre dues marxes: la palanca indica que estàs en segona, però l'engranatge no està del tot lliurat. El motor gira, però la moto no tira. Sol ser ajust incorrecte del cable o la vareta del selector, o desgast del mecanisme selector.
Dificultat per posar la primera o la neutra: quan l'oli de la caixa és massa espès (hivern) o quan el mecanisme selector té joc excessiu. En motos amb selector hidràulic, pot indicar aire a la instal·lació.
Soroll de rectificat en una marxa concreta: si sents un soroll metàl·lic que canvia de to segons la velocitat i només apareix en una marxa, probablement les dents d'aquell parell d'engranatges estan esquinçades o tenen piquetes. Continuar circulant així pot fer que les dents es trenquin completament.
Oli de la caixa brut o amb partícules: en caixes independents (sobretot motos de dues temps o algunes de tipus clàssic), l'oli de la caixa no és el mateix que el del motor. Si treus el tap i veus l'oli negre amb llimadures de ferro, els engranatges pateixen desgast accelerat.
Manteniment preventiu
• Canvi d'oli de la caixa: si la teva moto té dipòsit d'oli de caixa independent, respecta els intervals del fabricant. No és un oli qualsevol: utilitza la viscositat i les especificacions recomanades.
• Ajust del pedal de canvi: el pedal ha de tenir el recorregut correcte. Si és massa alt o massa baix, el mecanisme no desplaça les forquilles prou. Un cop a l'any, revisa que el pedal no tingui joc lateral excessiu.
• No forcis el canvi: si no entra la marxa, no premis el pedal amb el peu com si clavessis l'ull a un cargol. Obre l'embragament una mica més o allibera l'accelerador i torna-ho a intentar. Forçar el selector pot torçar les forquilles.
• Evita els canvis bruscos a alta velocitat: reduir dues marxes de cop i obrir gas deixa una càrrega de xoc tremenda sobre els engranatges i els muixonets de presa. Si has de frenar fort, fes-ho a poc a poc.
Conclusió
La caixa de canvis és un dels components més robustos de la moto, però també un dels que més pateixen els abusos del conductor. Un bon ús —canvis suaus, sense forçar, amb l'embragament ben accionat— pot allargar la seva vida de manera espectacular. Si notes que alguna marxa comença a comportar-se estranyament, no ho deixis passar: una caixa de canvis reparada a temps és una reparació econòmica. Una caixa de canvis trencada en ruta és una grua i molts diners.