T'acabes de treure el carnet o fa poc que rodols, i vols anar més enllà del trajecte casa-feina. Vols descobrir carreteres que no coneixes, parar on et vingui de gust i tornar a casa amb la sensació que has viscut alguna cosa. Això és ser moter ruter, i no cal una moto de 20.000 € ni vint anys d'experiència per començar.
LA MOTO QUE NECESSITES
No et deixis enredar per la síndrome de la moto grossa. Una moto petita o mitjana —una 300, una 500, fins i tot una 125 si vius a prop de carreteres secundàries— és més que suficient per començar a fer rutes. El que importa és que et vagi bé al cos, que arribis bé als peus i que no et pesi massa a les baixades. Una moto lleugera et dona confiança als revolts i et deixa centrar-te en el que realment importa: aprendre a llegir la carretera.
Si pots triar, busca'n una amb una posició de conducció recta, seient còmode per a dues hores i un dipòsit que aguanti almenys 200 Km. Les naked i les trail petites són ideals per començar. Les esportives són maques, però et cansen abans i no necessites 150 CV per gaudir d'una carretera revirada.
APRÈN A LLEGIR LA CARRETERA
El primer que diferencia un moter ruter d'un que va d'un punt A a un B és que mira endavant. No al davant immediat, sinó endavant. Els revolts es llegeixen amb antelació: el revolt del revolt, el canvi de rasant, el tipus d'asfalt, la presència de graveta o humitat. Com més lluny miris, més suau conduiràs.
Comença per carreteres que coneguis. Fes el mateix tram tres o quatre cops i cada vegada veuràs alguna cosa nova: un revolt que s'obre, un altre que es tanca, un tram on l'asfalt canvia de textura. Això és el que en diem «llegir la carretera», i només es practicant.
No tinguis pressa per anar ràpid. La velocitat és conseqüència de la tècnica, no l'objectiu. Un moter que controla la trajectòria, la frenada i la posició al carril va més segur a 80 Km/h que un que va a 120 sense saber per què.
LA PRIMERA RUTA
La primera ruta no ha de ser llarga ni complicada. 100 o 150 Km per carreteres secundàries, amb una parada al mig per fer un cafè i estirar les cames, és el punt de partida perfecte. Tria una carretera que no sigui autopista, que tingui algun revolt i que passi per algun poble on puguis parar.
A Catalunya en tens a cabassos: la BV-4024 fins al Coll de Pal, la C-28 per la Vall d'Aran, la GI-542 entre Ripoll i Camprodon, la T-330 al Priorat. No cal anar lluny per trobar carreteres que valguin la pena.
