Al nord-est de Jaén, on l'olivar s'acaba i comença la pedra calcària, hi ha dos pobles que fan de porta al més gran espai protegit d'Espanya: Quesada, amb el nucli antic encara empedrat, i Cazorla, encastellada a la serra. Entre els dos hi ha una xarxa de carreteres que quasi ningú de fora de la província recorre, i a tocar-ne, el punt exacte on neix el riu més llarg d'Andalusia.
UN PARC DE MÉS DE 210.000 HECTÀREES
El parc natural de les Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas ocupa 210.116 hectàrees repartides entre 23 municipis, i la web de turisme de la vila el presenta com el més gran d'Espanya i el segon d'Europa. La UNESCO el va declarar Reserva de la Biosfera l'abril de 1983 i la figura de parc natural data del 1986. A dins hi neixen dos rius que marxen en direccions oposades: el Guadalquivir, que desemboca a l'Atlàntic, i el Segura, que arriba al Mediterrani. La pluviositat mitjana és de 850 mm l'any i, a les zones altes, bona part cau en forma de neu. També hi ha 26 senders senyalitzats, 20 àrees recreatives i més de 40 miradors per deixar la moto una estona.
Vista de Cazorla des del camí que puja cap al castell. Manuel Velazquez, CC BY 3.0, Wikimedia Commons
QUESADA, ON NEIX EL GUADALQUIVIR
Quesada té 4.901 habitants (INE 2025) i és la porta de l'est del parc. Al nucli antic es conserva l'Arco de los Santos, porta del segle XIV de l'antiga muralla, i trams de muralla àrab i cristiana dels segles XI al XIV. A la vora hi són les ruïnes de la villa romana de Bruñel, amb un mosaic dedicat a la deessa Tètis que es pot visitar juntament amb el que sembla una basílica paleocristiana. El Museu Zabaleta, inaugurat el 1963, és un altre motiu per aturar-s'hi, i la cooperativa olivera La Bética Aceitera treballa amb la denominació d'origen Sierra de Cazorla.
L'atracció invisible és el naixement oficial del Guadalquivir, a la Cañada de las Fuentes, dins el terme municipal. S'hi arriba des del santuari de Tíscar, cap a la serra, i el trajecte ja val la pena per si sol.
TÍSCAR, EL CASTELL I LA CASCADA
Tíscar és una aldea de Quesada a 13 Km a l'est. El castell conserva pràcticament només una torre, i al seu costat hi ha la Cueva del Agua, monument natural amb una cascada a l'interior que, segons la tradició local, desapareix en èpoques de sequera. A la meseta, als peus del castell, s'aixeca el santuari de la Verge de Tíscar, amb la porta gòtica del segle XIV i una romeria pintada per Rafael Zabaleta. Una mica més amunt, al port de Tíscar, hi ha l'Atalaya del Infante Don Enrique, una atalaia de vers l'any 1300 que es pot visitar i des de la qual es domina un paisatge ampli.
Planifica la benzina abans de pujar: a Tíscar no hi ha cap estació de servei, i l'última cisterna segura és a Quesada.
CAZORLA, LA VILA DE PEDRA I CASTELL
Cazorla té 6.930 habitants (INE 2025) i el títol de conjunt històric-artístic. Corona el poble el castell de la Yedra, al turó de Salvatierra, amb fonaments romans i construccions àrabs i cristianes dels segles XIII al XV, de clara influència mudèjar; a dins hi ha el Museu d'Arts i Costums Populars de l'Alt Guadalquivir. Una mica més amunt es veu el castell de les Cinc Esquinas, de planta pentagonal.
Al nucli antic queden la Fuente de las Cadenas, devers 1605, d'estil herreria i amb un relleu de cadena a la base, i les ruïnes de l'església de Santa María de Gracia, del segle XVI, que avui fa d'auditori. Històricament, els dos pobles estan lligats: l'any 1231 es va crear l'Adelantament de Cazorla amb la donació de la vila de Quesada i les seves aldees per Ferran III el Sant.
ELS CAMINS
QUAN I COM
La millor època és la primavera i la tardor; a l'hivern la neu pot cobrir les pistes altes de la reserva. Per fer benzina, Quesada i Cazorla tenen estació de servei i Tíscar, cap: val més sortir amb el dipòsit ple si la volta inclou la pujada al santuari. Els dos pobles es poden fer en un dia, sempre que es deixi temps per als miradors i per seure una estona a la plaça.
A LA VORA
PARLEM-NE
Quin dels dos extrems faries primer, la pujada a Tíscar o el naixement del Guadalquivir?
UN PARC DE MÉS DE 210.000 HECTÀREES
El parc natural de les Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas ocupa 210.116 hectàrees repartides entre 23 municipis, i la web de turisme de la vila el presenta com el més gran d'Espanya i el segon d'Europa. La UNESCO el va declarar Reserva de la Biosfera l'abril de 1983 i la figura de parc natural data del 1986. A dins hi neixen dos rius que marxen en direccions oposades: el Guadalquivir, que desemboca a l'Atlàntic, i el Segura, que arriba al Mediterrani. La pluviositat mitjana és de 850 mm l'any i, a les zones altes, bona part cau en forma de neu. També hi ha 26 senders senyalitzats, 20 àrees recreatives i més de 40 miradors per deixar la moto una estona.
Vista de Cazorla des del camí que puja cap al castell. Manuel Velazquez, CC BY 3.0, Wikimedia Commons
QUESADA, ON NEIX EL GUADALQUIVIR
Quesada té 4.901 habitants (INE 2025) i és la porta de l'est del parc. Al nucli antic es conserva l'Arco de los Santos, porta del segle XIV de l'antiga muralla, i trams de muralla àrab i cristiana dels segles XI al XIV. A la vora hi són les ruïnes de la villa romana de Bruñel, amb un mosaic dedicat a la deessa Tètis que es pot visitar juntament amb el que sembla una basílica paleocristiana. El Museu Zabaleta, inaugurat el 1963, és un altre motiu per aturar-s'hi, i la cooperativa olivera La Bética Aceitera treballa amb la denominació d'origen Sierra de Cazorla.
L'atracció invisible és el naixement oficial del Guadalquivir, a la Cañada de las Fuentes, dins el terme municipal. S'hi arriba des del santuari de Tíscar, cap a la serra, i el trajecte ja val la pena per si sol.
TÍSCAR, EL CASTELL I LA CASCADA
Tíscar és una aldea de Quesada a 13 Km a l'est. El castell conserva pràcticament només una torre, i al seu costat hi ha la Cueva del Agua, monument natural amb una cascada a l'interior que, segons la tradició local, desapareix en èpoques de sequera. A la meseta, als peus del castell, s'aixeca el santuari de la Verge de Tíscar, amb la porta gòtica del segle XIV i una romeria pintada per Rafael Zabaleta. Una mica més amunt, al port de Tíscar, hi ha l'Atalaya del Infante Don Enrique, una atalaia de vers l'any 1300 que es pot visitar i des de la qual es domina un paisatge ampli.
Planifica la benzina abans de pujar: a Tíscar no hi ha cap estació de servei, i l'última cisterna segura és a Quesada.
CAZORLA, LA VILA DE PEDRA I CASTELL
Cazorla té 6.930 habitants (INE 2025) i el títol de conjunt històric-artístic. Corona el poble el castell de la Yedra, al turó de Salvatierra, amb fonaments romans i construccions àrabs i cristianes dels segles XIII al XV, de clara influència mudèjar; a dins hi ha el Museu d'Arts i Costums Populars de l'Alt Guadalquivir. Una mica més amunt es veu el castell de les Cinc Esquinas, de planta pentagonal.
Al nucli antic queden la Fuente de las Cadenas, devers 1605, d'estil herreria i amb un relleu de cadena a la base, i les ruïnes de l'església de Santa María de Gracia, del segle XVI, que avui fa d'auditori. Històricament, els dos pobles estan lligats: l'any 1231 es va crear l'Adelantament de Cazorla amb la donació de la vila de Quesada i les seves aldees per Ferran III el Sant.
ELS CAMINS
- A-319 — Peal de Becerro, Cazorla i Hornos, 86,89 Km: la diagonal que travessa la serra de sud a nord.
- A-322 — Jódar i Cazorla, 44,78 Km: la que entra pel vessant de llevant.
- A-6206 — Quesada i Pozo Alcón, 27,04 Km: la carretera de Tíscar.
- A-317 — La Puerta de Segura i Vélez Rubio, 149,43 Km, per la vessant de llevant del parc.
- A-6204 — Villacarrillo i Cazorla, 33,25 Km, la que ve de ponent.
QUAN I COM
La millor època és la primavera i la tardor; a l'hivern la neu pot cobrir les pistes altes de la reserva. Per fer benzina, Quesada i Cazorla tenen estació de servei i Tíscar, cap: val més sortir amb el dipòsit ple si la volta inclou la pujada al santuari. Els dos pobles es poden fer en un dia, sempre que es deixi temps per als miradors i per seure una estona a la plaça.
A LA VORA
- Sierra Nevada i les Alpujarres — la volta al sostre de la península.
- Serranía de Ronda — la carretera de les mil revolts, més a ponent.
- La carretera de la Cabra — revolts del cim al mar.
PARLEM-NE
Quin dels dos extrems faries primer, la pujada a Tíscar o el naixement del Guadalquivir?
