EL LLOC
La vila s'atura a 1.171 metres d'altitud, encaixada en un meandre del riu Guadalaviar, al sud-oest de la província de Terol. Té la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts des del 1996 i és proposta de la UNESCO per al Patrimoni de la Humanitat. Segons el cens del 2021 hi viuen 990 persones, però a l'estiu els cotxes de la carretera i les motos del cap de setmana ho multipliquen.
La serra que la tanca fa 60 Km de llarg, de nord-oest a sud-est, amb el sostre al Caimodorro: 1.936 metres, vèrtex geodèsic de l'IGN. La Sierra Alta, més enllà, arriba als 1.856 metres. És terra d'aigües: aquí dins neix el Tajo i el Guadalaviar comença a la Muela de San Juan per travessar Villar del Cobo i Tramacastilla abans d'arribar a la vila.
EL NUCLI
El nucli es va aixecar sobre una vil·la romana del segle II aC, de la qual queda un aqüeducte excavat a la roca. La muralla conserva tram del segle XI, el castell s'anomena El Andador i la catedral d'El Salvador és gòtica, del segle XIII, amb reformes del XVI i un palau episcopal barroc al costat. El conjunt és Monumento Nacional des del 1961 i bé d'interès cultural des del 1985; la delimitació actual del recinte i del seu entorn de protecció es va publicar al Butlletí Oficial d'Aragó el 30/05/2011. Les pintures rupestres de la rodalia, patrimoni de la humanitat, van fer que la vila i el seu territori formin un parc cultural.
L'ENTRADA PER L'A-23
El corredor de la carretera entre les penyes, a la rodalia de la vila. Diego Delso, CC BY-SA 3.0, Wikimedia Commons
Des de València, Terol o Saragossa la recepta és senzilla: A-23, sortida 124, i d'allà fins a la N-234 per agafar el desviament de la dreta que et deixa a l'A-1512. Entre la sortida 124 i el poble hi ha 34 Km. Si véns de Saragossa, el trajecte fa 178 Km.
LA CARRETERA DE L'ACCÉS
L'A-1512 és carretera autonòmica aragonesa i segueix el corredor del riu Guadalaviar, el mateix que ha modelat el nucli. Dins del casc passa per un túnel de 130 metres obert el 1882, que evita un rodeig de poc més de 400 metres amb forts desnivells i que encara circula amb dos carrils sense marques que els separin. 5 Km més enllà, el túnel de la Santa Croche en fa 40 i deixa un sol carril per sentit, excavat en un promontori calcari que gairebé tanca el pas del riu. Entre penya-segat, pins i aigua, és el tram que explica per què aquesta serra és terra de moters ruters.
LES ALTRES PORTES D'ENTRADA
UNA VOLTA PELS CONTORN
Un cop ets al poble, les carreteres de la serra són el que compensa la pujada. Cap al sud i a l'oest hi ha les A-1704 i A-1513, que s'endinsen entre terres calcàries; l'A-1511 surt cap a Santa Eulalia, i la VF-TE-05, que els mapes anomenen Carretera del Canto, s'enfila per la vora del riu. Si et decantes per la vall, Tramacastilla, Villar del Cobo i el poble de Guadalaviar són parades curtes. A Cella, a més de l'estació, hi ha el pou artesià de 1729 conegut com la Fuente de Cella, que dóna naixement al Jiloca.
ABANS DE SORTIR
A l'hivern la serra és la zona de la província que més pateix la neu: el 24/01/2026 una carretera estava tallada i sis més circulaven amb cadenes. Els hiverns baixen fins als -15 °C i els estius rarament passen dels 32 °C, així que la diferència entre sortir al juliol i sortir al gener és un altre viatge. La roca és calissa i fòssil: en un tram se'ls anomenava Las Calaveras perquè els confonien amb restes humanes.
SI ET VA MÉS ENLLÀ
Si et quedes amb ganes de terrolenc, cap al Maestrazgo: l'A-1702 entre Cantavella i Exulve et mena 51 Km més amunt per carreteres buides. I la recopilació de tot el que haurem anat publicant és a Rutes per Espanya: Més enllà de Catalunya.
PARLEM-NE
Quin dels accessos de la serra faries servir tu per arribar-hi amb la moto?
La vila s'atura a 1.171 metres d'altitud, encaixada en un meandre del riu Guadalaviar, al sud-oest de la província de Terol. Té la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts des del 1996 i és proposta de la UNESCO per al Patrimoni de la Humanitat. Segons el cens del 2021 hi viuen 990 persones, però a l'estiu els cotxes de la carretera i les motos del cap de setmana ho multipliquen.
La serra que la tanca fa 60 Km de llarg, de nord-oest a sud-est, amb el sostre al Caimodorro: 1.936 metres, vèrtex geodèsic de l'IGN. La Sierra Alta, més enllà, arriba als 1.856 metres. És terra d'aigües: aquí dins neix el Tajo i el Guadalaviar comença a la Muela de San Juan per travessar Villar del Cobo i Tramacastilla abans d'arribar a la vila.
EL NUCLI
El nucli es va aixecar sobre una vil·la romana del segle II aC, de la qual queda un aqüeducte excavat a la roca. La muralla conserva tram del segle XI, el castell s'anomena El Andador i la catedral d'El Salvador és gòtica, del segle XIII, amb reformes del XVI i un palau episcopal barroc al costat. El conjunt és Monumento Nacional des del 1961 i bé d'interès cultural des del 1985; la delimitació actual del recinte i del seu entorn de protecció es va publicar al Butlletí Oficial d'Aragó el 30/05/2011. Les pintures rupestres de la rodalia, patrimoni de la humanitat, van fer que la vila i el seu territori formin un parc cultural.
L'ENTRADA PER L'A-23
El corredor de la carretera entre les penyes, a la rodalia de la vila. Diego Delso, CC BY-SA 3.0, Wikimedia Commons
Des de València, Terol o Saragossa la recepta és senzilla: A-23, sortida 124, i d'allà fins a la N-234 per agafar el desviament de la dreta que et deixa a l'A-1512. Entre la sortida 124 i el poble hi ha 34 Km. Si véns de Saragossa, el trajecte fa 178 Km.
LA CARRETERA DE L'ACCÉS
L'A-1512 és carretera autonòmica aragonesa i segueix el corredor del riu Guadalaviar, el mateix que ha modelat el nucli. Dins del casc passa per un túnel de 130 metres obert el 1882, que evita un rodeig de poc més de 400 metres amb forts desnivells i que encara circula amb dos carrils sense marques que els separin. 5 Km més enllà, el túnel de la Santa Croche en fa 40 i deixa un sol carril per sentit, excavat en un promontori calcari que gairebé tanca el pas del riu. Entre penya-segat, pins i aigua, és el tram que explica per què aquesta serra és terra de moters ruters.
LES ALTRES PORTES D'ENTRADA
- Per la banda de llevant — A-23 sortida 131 (Cella-Celadas) o sortida 144 (Santa Eulalia) i A-1511.
- Des de Madrid per Guadalajara — N-211, CM-2112 i A-2708, per entrar per la cara nord de la serra.
- Des de Madrid per Conca — CM-2106, CU-V-9161 i A-1704 (o TE-V-99113) per l'oest; N-420 i A-2703 per la cara sud.
- Des del sud — N-234 i A-1513, la porta que puja per la cara sud de la serra.
- Tren i autobús — les estacions més properes són Cella i Terol, i les línies d'autobús es consulten a la web de la serra.
UNA VOLTA PELS CONTORN
Un cop ets al poble, les carreteres de la serra són el que compensa la pujada. Cap al sud i a l'oest hi ha les A-1704 i A-1513, que s'endinsen entre terres calcàries; l'A-1511 surt cap a Santa Eulalia, i la VF-TE-05, que els mapes anomenen Carretera del Canto, s'enfila per la vora del riu. Si et decantes per la vall, Tramacastilla, Villar del Cobo i el poble de Guadalaviar són parades curtes. A Cella, a més de l'estació, hi ha el pou artesià de 1729 conegut com la Fuente de Cella, que dóna naixement al Jiloca.
ABANS DE SORTIR
A l'hivern la serra és la zona de la província que més pateix la neu: el 24/01/2026 una carretera estava tallada i sis més circulaven amb cadenes. Els hiverns baixen fins als -15 °C i els estius rarament passen dels 32 °C, així que la diferència entre sortir al juliol i sortir al gener és un altre viatge. La roca és calissa i fòssil: en un tram se'ls anomenava Las Calaveras perquè els confonien amb restes humanes.
SI ET VA MÉS ENLLÀ
Si et quedes amb ganes de terrolenc, cap al Maestrazgo: l'A-1702 entre Cantavella i Exulve et mena 51 Km més amunt per carreteres buides. I la recopilació de tot el que haurem anat publicant és a Rutes per Espanya: Més enllà de Catalunya.
PARLEM-NE
Quin dels accessos de la serra faries servir tu per arribar-hi amb la moto?
